Quan torrem cafè, hi ha un moment molt concret on tot canvia.
És el que els torradors coneixem com el “primer crack”. Un so sec, semblant a unes crispetes petites esclatant, que indica que el cafè està entrant en una fase clau del torrat.
En aquest punt, els sucres i les grasses naturals del gra comencen a caramel·litzar-se. Però aquí és també on apareix un dels errors més comuns.
Molts cafès comercials allarguen massa aquesta fase. Deixen el cafè dos, tres o fins i tot quatre minuts després del primer crack. El resultat és un cafè molt torrat, fort i amb gustos cremats que tapen completament les característiques de l’origen.
Per contra, amb l’arribada del cafè d’especialitat, també ha aparegut l’extrem oposat: cafès massa poc desenvolupats.
Hi ha qui pensa que torrar menys sempre és millor. Però si el cafè no té prou temps per caramel·litzar correctament, el resultat pot ser un cafè excessivament àcid, vegetal o pla.
El bon torrat no consisteix en torrar molt ni poc.
Consisteix en entendre el punt exacte on el cafè expressa el millor de si mateix.
I aquest punt canvia segons l’origen, la densitat del gra, el processat i el perfil que es busca a la tassa.
Per això, darrere d’un bon cafè, no hi ha només una bona matèria primera. Hi ha també hores d’anàlisi, proves i precisió durant el torrat.
Perquè uns segons poden canviar completament el resultat final.
I si vols sentir tu mateix/a aquest soroll del moment clau, estigues atent/a a xarxes. L’Eric t’ho explica ben aviat!
